Com obrir un obrador alimentari: Registre Sanitari, autocontrols i requisits legals de seguretat alimentària
Podem definir un obrador alimentari com un espai on es duen a terme activitats d'elaboració, transformació, preparació, envasat i/o manipulació d'aliments destinats al consum humà. És a dir, és el lloc físic on es preparen els aliments abans de posar-los a la venda.
Pot formar part d'un negoci més gran, per exemple, una fleca amb obrador central i diversos establiments de venda, o bé ser una instal·lació independent.
En aquesta entrada ens centrarem en el segon cas: els obradors independents, que actualment estan sorgint com una alternativa de negoci cada vegada més habitual. Els més comuns són els de rebosteria i pastisseria, però també n'hi ha de croquetes, de menús saludables i de molts altres productes.
Anem al gra...
Necessiten Registre Sanitari aquests obradors alimentaris?
Em sap greu, però no us puc donar una resposta fàcil i directa. Per respondre aquesta pregunta, primer hem de saber qui són els vostres clients. Sí, ho heu llegit bé: la clau de la qüestió són els clients.
En línies generals, hi ha algunes excepcions, podem dir que:
- Si els vostres clients són els consumidors finals, no necessiteu Registre Sanitari. En aquest cas, se us considera establiments minoristes i, per tant, us heu de donar d'alta com a tal a l'ajuntament del municipi on estigui ubicat l'obrador.
- En canvi, si els vostres clients són empreses alimentàries o altres minoristes, com ara bars, restaurants o botigues, sí que necessitareu inscriure-us al Registre Sanitari.
Però compte!
El fet de no necessitar Registre Sanitari no us eximeix d'implantar els plans d'autocontrol també anomenats plans de prerequisit i pla APPCC.
Els plans d'autocontrol, com el seu nom indica, recullen els controls que els operadors alimentaris duen a terme internament al llarg del procés productiu per assegurar que els aliments comercialitzats són segurs per als consumidors.
Per exemple, un dels controls que es poden realitzar és la verificació de la temperatura de conservació de les cambres frigorífiques.
Aquests plans poden ser més o menys complexos en funció de la mida de l'empresa i del risc associat als productes elaborats. Evidentment, el risc és més elevat en un obrador que elabora sushi que en un que produeix galetes.
Tot i que els plans d'autocontrol poden variar en funció de l'activitat i del risc associat, com a mínim s'hauria de disposar dels següents:
- Pla de control de l'aigua
- Pla de neteja i desinfecció
- Pla de control de plagues i altres animals indesitjables
- Pla de formació del personal
- Pla de control de proveïdors
- Pla de traçabilitat
- Pla de gestió dels al·lèrgens i de la informació facilitada al consumidor
Cadascun d'aquests plans té com a objectiu controlar diferents perills i garantir la seguretat dels aliments.
Vols saber-ne més?
T'agradaria que dediqués una propera entrada a explicar cadascun d'aquests plans d'autocontrol?
Encara tens dubtes sobre si necessites o no Registre Sanitari? Escriu-me sense compromís i estaré encantada d'ajudar-te.